Assemblea de l'11 de desembre de 2008: "Èxit i fracàs"
Primer comencem per les bones notícies, no ens passem, l’única notícia positiva: hem aconseguit acordar amb l'Assemblea un referèndum per el proper dimarts 16 de desembre. Ha estat un gran avenç, un èxit, ja que davant la impossibilitat de votar que hem tingut repetidament aquestes setmanes, sembla ser una vàlvula d'escapament. Hem aconseguit una resposta davant de la petició de signatures. Tanmateix, faig un toc d'atenció perquè caldrà seguir de ben a prop la preparació d'aquesta consulta . Tant les preguntes com les qüestions tècniques seran fonamentals perquè hi hagin garanties democràtiques dimarts.
Per altra banda, cal reconèixer que el camí per aconseguir aquest referèndum, és a dir, l'Assemblea d'avui ha estat un fracàs, un nyap. Han passat totes i cada una de les coses de les quals ens hem queixat tant per activa i per passiva: manipulació dels torns de paraula, extracció de conclusions arbitràries, construccions coaccionats del consens. etc. La prova més fefaent ha estat en l'elecció del dia, la qual cito a tall d'exemple. Una assembleària ha proposat el referèndum per dimecres i ha dit ho aprovem per consens. Jo he alçat la mà i he dit que creia que era millor dilluns. I, com sempre, el corresponent moderador assembleari ha dit, doncs, ni un ni l'altra: el referèndum serà DIMARTS. Passem al següent punt. Com veieu res ha canviat. La nostra proposta de introduir el vot com a mecanisme ordinari en l'Assemble ha fracassat i amb ell, la nostra pretensió de fer de l'Assemblea un moviment plenament transparent, obert a tothom, que respecti totes les sensibilitats i sigui efectiu (avui l'Assemblea ha durat 5h...).En definitiva, democràtic.
A tall de conclusió, n'extrec que ara disposem de l'oportunitat per solucionar les tensions i problemes. La gent es podrà expressar sobre si vol una ocupació amb classes o sense classes. Per últim, he vist ben clar que l'Assemblea de la nostra facultat està condemnada a ser minoritària per la simple voluntat dels que la formen de no voler-se adaptar, de no voler canviar, de restar inamovibles i dogmàtics en el seu funcionament intern.
Guillem
dijous, 11 de desembre del 2008
Article del Guillem: Assemblea de l'11 de desembre de 2008: "Èxit i fracàs"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

2 comentaris:
Veus, hem de fer el que proposo jo, classes de 45 minuts! Si ells no volen classes i nosaltres sí, doncs el consens és aquest!
¬¬
Ona
Jo crec que el veritable consens es troba en les eleccions del Claustre perquè s'hi van presntar l'Assemblea de Comunicació, l'AJEC i una candidatura personal. Cosa que demostra que en aquell moment tothom va acceptar les regles d'aquell joc.
Avui, l'Assemblea, per coherència no es pot negar a celebrar un referèndum vinculant amb les mateixes regles. I si s'hi nega, els demano que dimiteixin dels seus càrrecs electes dins el Claustre.
No pot ser que quan els convingui acceptin el sufragi universal i quan no, impedeixin l'exercici del vot a tot l'estudiantat de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
El que imita el Rei. 2n de CAV
Publica un comentari a l'entrada