Article El Periódico 12/12/2008

El professorat de la UAB denuncia el clima d'intimidació imperant

1. • Els docents rebutgen que els estudiants que es tanquen forcin la suspensió de les classes
   
2. • A cinc de les sis facultats ocupades s'ha reduït o aturat l'activitat acadèmic

Pocs dies abans de l'elecció del nou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per als pròxims quatre anys, que se celebrarà dilluns, mig centenar de professors que exerceixen a diferents facultats del campus de Bellaterra, i que responen a diferents sensibilitats polítiques, van avalar ahir un manifest en què es rebutja que les ocupacions estudiantils contra el procés de Bolonya, que es porten a terme a sis centres de la UAB, s'utilitzin per impedir el curs normal de les classes. Els firmants reclamen que "tots els membres de la comunitat universitària puguin exercir els seus drets i obligacions sense intimidacions ni coaccions".
Al contrari del que passa a la Universitat de Barcelona (UB), on els tancaments no causen la suspensió de l'activitat acadèmica, a les facultats de Ciències de l'Educació, Lletres, Psicologia, Polítiques i Ciències de la Comunicació de la UAB els protagonistes de la protesta, una mica més de 200 entre 30.000 estudiants, s'han entossudit a dificultar o anul.lar la realització de bona part de les classes, si no totes, acovardint professors i alumnes partidaris de mantenir la normalitat. Alguns dels firmants del manifest, com és el cas del sociòleg Salvador Cardús, han viscut de prop les situacions d'assetjament.

DIALOGAR I APLICAR LA LLEI
La crida compta amb l'adhesió de professors com el catedràtic de Ciència Política, exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona i exconseller de Justícia Josep Maria Vallès; l'economista Josep Oliver; el mediambientalista Martí Boada, el físic Josep-Enric Llebot i l'historiador Joan B. Culla, que ha expressat, com també ho han fet altres firmants, les seves crítiques o resistències al procés d'adaptació a l'espai europeu d'educació superior. El professorat diu que és partidari que a la universitat aflori "un debat crític i constructiu, especialment a través dels canals institucionals", i per això demana al pròxim rector que "exerceixi l'autoritat democràtica que la comunitat universitària li confia, amb esperit de diàleg", però "sense renunciar a cap dels instruments que ofereix la legalitat vigent".
El document s'alinea amb la carta oberta que una desena de professors de la facultat de Filosofia i Lletres van dirigir fa uns quants dies al rector del centre, Lluís Ferrer, a la qual després s'han anat sumant un centenar de docents, a propòsit dels expedients d'expulsió oberts a una vintena d'estudiants a causa d'actes violents comesos a finals del curs passat a compte de la protesta contra Bolonya.

EXPEDIENTS
S'hi advertia que "en el context actual d'amenaces, la pretensió d'ignorar o minimitzar els fets que han generat els expedients d'expulsió és intolerable i contraproduent, perquè suposa que la universitat accepta la coacció com a norma de funcionament". La missiva al.ludia veladament a l'exigència dels estudiants tancats, a la qual donen cobertura un grup de professors i del personal d'administració i serveis, d'arxivar la proposta de sancions que oscil.len entre un any i 11 d'expulsió.
Els que subscriuen el comunicat també reivindiquen, juntament amb un debat lliure i amb absència de tota classe de violència, que hi hagi transparència a l'acomodar els plans d'estudi a la nova estructura del sistema universitari i un augment del finançament públic per assegurar la qualitat de l'oferta. Tot això, asseguren, per no cedir a la temptació de "desànim" que ara plana sobre el sector del qual formen part.